 Una mica d’històriaLa ceba és un dels cultius més antics de la cultura mediterrània. És coneguda antigament per la cultura egípcia.
Propietats nutricionals
La ceba té un contingut molt ampli de nutrients, vitamines, glúcids i fibra però el més valuós és el contingut en substàncies fitoquímiques que li donen aquest gust tan característic. Es consumeix de moltes maneres, crua, cuita, en conserva i com a condiment i acompanyant gran varietat de plats de carn, peix o verdures.
Una mica de botànica
La ceba és una planta de la família de les liliàcees, el seu nom científic és Allium cepa .És una planta bianual. El bulb de la ceba es forma durant el primer any per l’acumulació de reserves a la base de les fulles. Té un sistema radicular superficial que s’adapta molt bé al cultiu en recipients.
Varietats
Hi ha molts tipus de cebes, alguns típics de certes zones geogràfiques. Es classifiquen per la forma del bulb, el cicle de cultiu o l’adaptació al clima.
Les cebes necessiten un mínim de duració del dia (fotoperíode llarg) per induir la formació del bulb. Segons les necessitats de fotoperíode es classifiquen en: Varietats d’estiu són les que es cullen a l’estiu i necessiten un fotoperíode llarg, o sigui, bastantes hores de llum per formar el bulb. També es coneixen com a varietats de dia llarg. Varietats d’hivern són les que es cullen a la tardor i principis d’hivern. Es coneixen com a varietats de dia curt o de fotoperíode curt tot i que en realitat s’hauria de dir de fotoperíode menys llarg. També es classifiquen segons si es cullen seques i tendres o de manat (fa referència al fet que es venen en feixos o manats de vàries cebes). Tot i que totes les cebes es poden collir tendres o seques, les varietats per collir seques són les que es conserven millor durant varis mesos després de la collita.
El color del bulb és una altra característica per agrupar les varietats. Hi ha varietats de bulb blanc, groc o vermell, com la ceba de Figueres.
Com cultivar
És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de duració del dia per formar el bulb. Es fa de planter. El cicles més recomanables són el trasplantament a finals d’hivern i collita de ceba seca a l’estiu i el trasplantament a finals d’estiu i la collita ceba tendra a l’hivern. Es pot fer la sembra en pots amb 4-5 llavors per pot o en safates o testos petits. Des de la sembra al trasplantament poden passar uns 30 a 90 dies, segons l’època en que es faci. Si es trasplanten a arrel nua, es separa cada planta uns 15-20 cm. Si utilitzem planter de pot, amb dues o tres plantes per cada taco, cal augmentar la separació entre plantes fins a 25-30 cm. Cal tenir en compte que si trasplantem les cebes molt juntes obtindrem bulbs més petits. Si es vol collir el bulb sec i conservar-lo durant varis mesos, cal esperar a que les fulles comencin a assecar-se, 3 o 4 mesos després del trasplantament.
|
Si voleu podeu consultar el programa d’actes 2013 de l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi aquí. A HORTUS volem endolcir aquests dies tan especials per la nostra vila medieval i res millor per fer-ho que amb el fruit de la nostra estima pel nostre territori i per la seva gent, oferint el nostre tresor ecològic: ELS PRODUCTES HORTUS APRODISCAe. Veniu a la nostra botiga i els podreu degustar…. segur que us llepareu els dits i en quedareu enamorats!! Botiga HORTUS Quins valors ens identifiquen i per què comprar a HORTUS APRODISCAe?
Perquè generes VALOR SOCIAL: amb la teva compra contribueixes a la creació i manteniment dels llocs de treball de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb malaltia mental i/o amb risc d’exclusió social que treballen a la nostra entitat.
Perquè promous VALOR TERRITORIAL: estàs fomentant la dignificació de la pagesia i dels elaboradors de les nostres comarques rurals i contribuint al desenvolupament local i a la sobirania alimentària de Catalunya.
Perquè fomentes VALOR MEDIAMBIENTAL: contribueixes a la preservació de la biodiversitat vegetal i animal, i alhora redueixes la contaminació ambiental present i futura.
|
Ingredients (per a 4 persones):
Elaboració:
Extret de: Mi receta de la revista Mi bebé y yo – Abril 2013 |
L’agricultura biodinàmica segueix els principis enunciats en 1924 per Rudolf Steiner (1861-1925), pare de l’antroposofia i persona dotada d’una intuïció immensa, durant un curs donat en Koberwitz (Polònia). Segons els seus ensenyaments, existeix una interrelació entre la matèria i les forces còsmiques procedents de l’univers, així que l’agricultura biodinàmica parteix de la cooperació entre la terra i l’ésser humà, mantenint l’equilibri entre els principis de la matèria i del món no material present en la naturalesa. En tots els processos del camp, la preparació del sòl, la sembra, la rotació dels cultius, la collita, es tenen en compte les forces còsmiques, és a dir, els estels, el Sol, la Lluna i els planetes, i les forces terrestres, l’aigua i els elements minerals. La terra i el cosmos, el calendari biodinàmic. En agricultura biodinàmica es té molt en compte la dinàmica del Cosmos, tal com es reflecteix en el calendari biodinàmic. Cada any és diferent, perquè depèn de la posició dels astres, que ens indiquen quan han de realitzar-se totes les feines del camp. I finalment, estan els preparats biodinàmics, mediadors entre la terra i el Cosmos, que són extractes vegetals, animals i minerals, normalment fermentats, dinamitzats per agitació i aplicats després en forma diluïda. És, per descomptat, un sistema laboriós però molt eficient i amb resultats sovint sorprenents. Cal tenir en compte, de totes maneres, que l’ús de preparats biodinàmics pot provocar de vegades un augment de la plagues i malalties durant el primer any, però està demostrat que el seu ús continuat aconsegueix disminuir-les. La terra es considera com a part de nosaltres mateixos, és a dir, com a part d’un univers que ens comprèn (es parla d’ella com si es tractés de “el cos de Crist”) i, per tant, com alguna cosa sagrada, i els seus productes són doncs també alguna cosa sagrada que convé considerar des d’aquest punt de vista. És una forma de donar-li importància al que fem i de prestar-li part de la nostra energia espiritual. Font: Revista Integral extra nº 14.www.mcediciones.com |
Ingredients (per a 4 persones):
Elaboració:
Extret de: http://www.receptes.cat/recepta1477/bacalla_de_setmana_santa |
© Hortus Aprodiscae, tots els drets reservats | C/Josep M. Poblet, 1 - Tel. 977 86 07 68 - 43400 Montblanc - hortus@aprodisca.org -