Saps que menges
Avui et presemtem la segona entrega del nostre diccionari ecològic que hem elaborat per familiaritzar-nos amb els mots relacionats amb l’agricultura i la ramaderia ecològica. També tens la primera entrega del nostre diccionari ecològic. 1. Antibiòtics preventius En la ramaderia ecològica no s’utilitzen per evitar que hi hagi residus d’antibiòtics en els productes que arriben als consumidors. Només es poden utilitzar antibiòtics en el tractament d’animals malalts sempre que es respectin els temps d’espera indicats per al consum. 2. Benestar animal
3. Biodiversitat o diversitat biològica En quant als ecosistemes terrestres, l’agricultura i la ramaderia convencionals afecten negativament la biodiversitat en quan impliquen: l’eliminació de terres, la inundació per a crear reservoris per al reg, el desplaçament de la vida silvestre mitjançant ramat domèstic, l’ús de pesticides i la introducció del monocultiu. Les pràctiques de l’agricultura ecològica, en canvi, tenen el potencial d’afavorir la conservació de la biodiversitat i fins i tot d’incrementar-la. 4. Fertilitzants En les granges ecològiques, en canvi, s’utilitzen fems i matèria orgànica com a fertilitzants sense recórrer a productes sintètics. 5. Gestió responsable dels recursos 6. Organismes modificats genèticament (OMG) també coneguts com transgènics Estan prohibits en l’agricultura ecològica pels riscos que poden comportar per a la salut (poden augmentar els riscos d’al•lèrgies, resistència a antibiòtics i possibles afectacions del sistema immunològic), però també pels riscos ambientals i de contaminació genètica amb la conseqüent disminució de la biodiversitat. 7. Pesticides, plaguicides, fungicides o herbicides (sintetitzats químicament) Estan prohibits a l’agricultura ecològica per què són nocius pel medi ambient (contaminen l’aigua i afecten la fauna i la flora dels llocs on s’apliquen) i, a més, els seus residus tòxics als aliments poden ser perjudicials per l’organisme a llarg termini, en especial per a les persones més vulnerables (malalts, ancians i nens). 8. Petjada o empremta ecològica L’agricultura i la ramaderia ecològica pretenen minimitzar la petjada ecològica en la producció d’aliments per al nostre consum. 9. Promotors del creixement A la Unió Europea està prohibit el seu ús també per evitar-ne els seus residus a l’alimentació, però hi ha països a on es segueixen utilitzant (com per exemple els Estats Units). Els riscos dels residus tant d’antibiòtics preventius com de promotors del creixement en el menjar són que poden promoure la creació de bactèries resistents als antibiòtics, reaccions al•lèrgiques i possibles afectacions del sistema immunològic. Evidentment a la ramaderia ecològica no es poden utilitzar els Promotors del Creixement. 10. Tècniques de maneig agroecològic de plagues
|
Cada vegada es parla més de l’alimentació ecològica i es fan servir termes amb els que encara no estem familiaritzats o bé que es poden confondre fàcilment amb d’altres. Per a evitar això hem fet un recull de termes que es fan servir al món de l’agricultura i l’ alimentació ecològica . Esperem que et sigui d’utilitat. Aquí tens la primera entrega! 1. Aliments ecològics, eco, biològics, bio i/o orgànics Aquesta terminologia denomina els aliments que s’han elaborat seguint els principis de la producció agrària ecològica. Totes les altres nomenclatures (per exemple “natural”, “sa”, “dietètic”, etc) NO es refereixen específicament a productes ecològics. A més, si es volen tenir garanties de que es tracta d’un aliment ecològic aquest ha de portar el segell de l’autoritat de control pertinent (veure definició del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica i de l’Eurofulla). 2. Additius alimentaris Substàncies que s’agreguen als aliments per tal de modificar les característiques organolèptiques (veure definició Propietats organolèptiques) o bé per millorar el procés d’elaboració i/o conservació. En l’alimentació ecològica només està permés utilitzar aquells additius imprescindibles per procurar la seguretat alimentària. 3. Aliments lliures de residus Es diu d’aquells aliments que no tenen residus provinents de substàncies com plaguicides, transgènics, hormones i/o antibiòtics que puguin posar en risc la salut dels consumidors. 4. Canals de comercialització Són les vies mitjançant les quals els productes passen dels productors als consumidors. Al món ecològic es parla sovint de canals curts de comercialització, això vol dir que es tracta d’escurçar el procés i el número d’intermediaris per tal de minimitzar el cost per al consumidor i també el cost mediambiental (derivat de reduir també el seu transport). 5. Cistella ecològica Se li diu cistella ecològica a un sistema de venda de verdura i fruita ecològica que permet la sostenibilitat de l’agricultura ecològica, doncs es ven segons demanda prèvia del consumidor. Per a aquest la cistella te l’avantatge, entre d’altres, de proveir-li d’aliments sans, variats, frescos, acabats de collir, de temporada, a un preu més assequible i estable. 6. Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) 7. Conversió És el procés pel qual un agricultor o ramader es converteix en productor ecològic. Hi ha un temps de “conversió” o de trànsit que està regulat per les autoritats pertinents per tal d’assegurar el bon ús de l’etiquetatge i logotips ecològics. 8. Eurofulla L’eurofulla és el logotip que certifica que un producte compleix la normativa que regula l’agricultura ecològica a la Unió Europea, el Reglament (CE) 834/2007. Si no veus l’eurofulla a l’etiqueta, no tens garanties de que el producte sigui ecològic. 9. Propietats organolèptiques Se’n diu de les propietats dels aliments que poden ser captades pels sentits: el gust, l’olor, la textura i el color. A la indústria alimentària moltes vegades es fa un excessiu ús d’additius alimentaris per tal de modificar aquestes propietats amb l’únic objectiu de fer més atractiu el producte pel consumidor. En canvi a l’alimentació ecològica, en termes generals, es dona prioritat a la qualitat del producte, que sigui sa i nutritiu. 10. Sobirania alimentària La sobirania alimentària és el dret de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries i de controlar el seu mercat domèstic. El terme neix de la necessitat de lluitar contra les polítiques neoliberals (imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional) que dicten el lliure comerç, plans d’ajustos estructurals i l’endeutament extern, provocant així l’especulació dins el mercat alimentari. Seguirem amb més paraules clau en noves entregues del nostre super-diccionari ecològic! Fins aviat! |
Ja hi ha moltes escoles que disposen de menjadors ecològics promoguts gràcies a l’interès i a la feina de les mares i els pares, de la Direcció de l’escola i/o dels propis alumnes. Els beneficis del menjador escolar ecològic són evidents en quant es tracta d’aliments lliures de residus, nutritius i saborosos. Però a més s’han de ressaltar altres avantatges que, units a la dimensió educativa de l’escola, fan dels menjadors escolars ecològics espais d’aprenentatge vivencial de valors humans:
En referència a aquest aspecte educatiu la web comedoresecologicos.org ofereix a mestres i educadors/es de menjador activitats per a realitzar a l”aula i al menjador. I doncs, per què no ho posem en pràctica? L’Estat Espanyol és el primer productor europeu de productes ecològics encara que el 98% de la producció es destina a l’exportació. Per tant es pot assegurar que comptem amb la producció necessària per engegar el canvi als menjadors escolars. Tanmateix l’objecció més comú en contra de l’alimentació ecològica sovint és el preu. En quant a aquest aspecte val a dir que, tot i que l’alimentació ecològica continua sent més costosa que la convencional, hi ha una sèrie d’estratègies que permeten abaratir els preus:
Però no tot són els diners… Darrera de l’alimentació hi ha aspectes vinculats a la salut i a l’ètica. NOTA: APRODISCA forma part, juntament amb d’altres organitzacions, de la Taula de Treball d’Alimentació Escolar Ecològica, que es va crear l’any 2007 amb l’objectiu d’iniciar un treball conjunt i de crear un espai de trobada i coordinació de totes les experiències catalanes que treballen en la consolidació de menjadors col·lectius agroecològics. Fruit d’aquest treball conjunt és el llibre “A taula!” editat pel Departament d’Agricultura i Ramaderia. Un manual per a la introducció d’aliments ecològics a les escoles que el tens disponible en PDF aquí . |
Cada dia és més comú, degut en part a la nostra organització social i laboral, que moltes famílies facin servir el menjador escolar. Si bé és una opció que ens alleugereix la càrrega de feina domèstica, no ens eximeix de la responsabilitat que tenim els pares i les mares de procurar una alimentació sana i equilibrada als nostres fills. No ens hem d’oblidar pas que el dinar és un dels àpats més importants del dia i que, segons els experts en nutrició, hauria de representar aproximadament el 35% de la ingesta calòrica diària. L’hora de dinar és un moment en que, a més d’alimentar-nos, aprenem una pila de coses importants pel nostre desenvolupament: Hàbits d’higiene i bones maneres, compartir amb els companys, gaudir de la varietat d’aliments… Per tant és important que els aprenentatges estiguin en sintonia a casa i a l’escola. I per a fer això possible és imprescindible una bona comunicació entre els pares i els responsables del menjador escolar. Què cal saber del menjador escolar?Per poder treballar conjuntament amb l’escola i proporcionar als nostres fills una alimentació equilibrada i saludable és imprescindible conèixer alguns detalls:
Hem de tenir present que som el que mengem. La nostra salut depèn en gran part dels nostres hàbits alimentaris i, per tant, l’alimentació és una de les “assignatures” que no podem oblidar en l’educació dels més menuts. |
En aquests temps de canvis, la tendència condueix a una alimentació més conscient i propera, més igualitària i fresca Institucions investigadores nord-americanes, les denominades “think tank”, especialitzades en alimentació i mercats han conclòs què oferirà a l’alimentació la dècada que condueix a l’any 2020. Segons els especialistes es torna a la pràctica casolana de conservar aliments, l’home s’aferma a la cuina i les cistelles de la compra s’omplen diàriament amb productes locals. El consumidor exigeix informació nutricional, és més agosarat en nous sabors i s’ajuda de les noves tecnologies per menjar a casa i es valoren els petits detalls tant en l’elecció dels aliments com en la preparació i el servei dels mateixos. Avui en dia la seguretat alimentària, el retorn del valor del casolà i autèntic i un major coneixement i control dels productes motiven que costums que semblaven perdudes ara es reintrodueixin. Conservar aliments de manera casolana és una pràctica aplaudida i imitada. És per això que des d’HORTUS APRODISCAe, volem que la gent gaudeixi dels productes locals fruit del que ens dóna la nostra terra i la millor manera de fer la nostra aportació és oferint-vos les nostres melmelades d’elaboració casonala promovent i fomentant així la dignificació dels pagesos/es i elaboradors/es de les nostres comarques rurals. El producte local i l’autèntic pren valor, el terme local aconsegueix en la seva concepció un grau més enllà que la mera definició geogràfica. Inclou independència, autenticitat i equilibri. Per això, aquesta dècada ajudarà a les persones emprenedores i premiarà productes senzills, sense estridències. Aquesta tendència està d’acord amb el corrent “Slow food”. “El comerç augmenta la riquesa i glòria d’una nació, però la seva veritable força ha de ser buscada en el cultiu de la terra”. Lord Chatam |