L’agricultura biodinàmica parteix de la cooperació entre la terra i l’ésser humà, mantenint l’equilibri entre els principis de la matèria i del món no material present en la naturalesa.
L’agricultura biodinàmica segueix els principis enunciats en 1924 per Rudolf Steiner (1861-1925), pare de l’antroposofia i persona dotada d’una intuïció immensa, durant un curs donat en Koberwitz (Polònia). Segons els seus ensenyaments, existeix una interrelació entre la matèria i les forces còsmiques procedents de l’univers, així que l’agricultura biodinàmica parteix de la cooperació entre la terra i l’ésser humà, mantenint l’equilibri entre els principis de la matèria i del món no material present en la naturalesa. En tots els processos del camp, la preparació del sòl, la sembra, la rotació dels cultius, la collita, es tenen en compte les forces còsmiques, és a dir, els estels, el Sol, la Lluna i els planetes, i les forces terrestres, l’aigua i els elements minerals.
La terra i el cosmos, el calendari biodinàmic.
En agricultura biodinàmica es té molt en compte la dinàmica del Cosmos, tal com es reflecteix en el calendari biodinàmic. Cada any és diferent, perquè depèn de la posició dels astres, que ens indiquen quan han de realitzar-se totes les feines del camp. I finalment, estan els preparats biodinàmics, mediadors entre la terra i el Cosmos, que són extractes vegetals, animals i minerals, normalment fermentats, dinamitzats per agitació i aplicats després en forma diluïda. És, per descomptat, un sistema laboriós però molt eficient i amb resultats sovint sorprenents. Cal tenir en compte, de totes maneres, que l’ús de preparats biodinàmics pot provocar de vegades un augment de la plagues i malalties durant el primer any, però està demostrat que el seu ús continuat aconsegueix disminuir-les.
La terra es considera com a part de nosaltres mateixos, és a dir, com a part d’un univers que ens comprèn (es parla d’ella com si es tractés de “el cos de Crist”) i, per tant, com alguna cosa sagrada, i els seus productes són doncs també alguna cosa sagrada que convé considerar des d’aquest punt de vista. És una forma de donar-li importància al que fem i de prestar-li part de la nostra energia espiritual.
Font: Revista Integral extra nº 14.www.mcediciones.com