Avui et presemtem la segona entrega del nostre diccionari ecològic que hem elaborat per familiaritzar-nos amb els mots relacionats amb l’agricultura i la ramaderia ecològica. També tens la primera entrega del nostre diccionari ecològic.
1. Antibiòtics preventius
Són els antibiòtics que s’utilitzen per a la prevenció de malalties del bestiar a les granges convencionals.
En la ramaderia ecològica no s’utilitzen per evitar que hi hagi residus d’antibiòtics en els productes que arriben als consumidors. Només es poden utilitzar antibiòtics en el tractament d’animals malalts sempre que es respectin els temps d’espera indicats per al consum.
2. Benestar animal
Quan es parla de garantir el Benestar Animal a la ramaderia ecològica, s’està parlant de de garantir un lloc i unes condicions de vida adequades als animals de les granges per evitar el seu patiment continu.
Això vol dir que s’han de respectar les necessitats dels animals:
- Que no pateixin gana ni set
- Que no pateixin por ni angoixa
- Que no pateixin malestar físic ni dolor, ferides ni malalties
- Que puguin desenvolupar el seu comportament normal i essencial
3. Biodiversitat o diversitat biològica
És la variabilitat d’organismes vius dels ecosistemes (terrestres, marins, aquàtics, …).
En quant als ecosistemes terrestres, l’agricultura i la ramaderia convencionals afecten negativament la biodiversitat en quan impliquen: l’eliminació de terres, la inundació per a crear reservoris per al reg, el desplaçament de la vida silvestre mitjançant ramat domèstic, l’ús de pesticides i la introducció del monocultiu.
Les pràctiques de l’agricultura ecològica, en canvi, tenen el potencial d’afavorir la conservació de la biodiversitat i fins i tot d’incrementar-la.
4. Fertilitzants
Són els productes que s’usen per a promoure la fertilitat del sòl. L’agricultura convencional sol utilitzar fertilitzants sintètics, que no són respectuosos amb el medi ambient i tenen un impacte negatiu sobre la biodiversitat: Per a la seva elaboració es solen utilitzar energies no renovables, utilitzats en excés contaminen les reserves subterrànies d’aigua, i el seu ús recurrent pot empobrir el sòl i disminueix la seva fauna bacteriana.
En les granges ecològiques, en canvi, s’utilitzen fems i matèria orgànica com a fertilitzants sense recórrer a productes sintètics.
5. Gestió responsable dels recursos
Fer una gestió responsable dels recursos vol dir que es fa un ús sostenible dels recursos naturals: l’aigua, la terra, l’energia necessària, la gestió de les deixalles, etc.
6. Organismes modificats genèticament (OMG) també coneguts com transgènics
Plantes i animals dels quals s’ha alterat el material genètic a través de mètodes científics.
Estan prohibits en l’agricultura ecològica pels riscos que poden comportar per a la salut (poden augmentar els riscos d’al•lèrgies, resistència a antibiòtics i possibles afectacions del sistema immunològic), però també pels riscos ambientals i de contaminació genètica amb la conseqüent disminució de la biodiversitat.
7. Pesticides, plaguicides, fungicides o herbicides (sintetitzats químicament)
Són els productes químics que s’utilitzen als camps de cultiu convencionals per tal d’eliminar i/o evitar plagues d’insectes, malalties, agents patògens, males herbes…
Estan prohibits a l’agricultura ecològica per què són nocius pel medi ambient (contaminen l’aigua i afecten la fauna i la flora dels llocs on s’apliquen) i, a més, els seus residus tòxics als aliments poden ser perjudicials per l’organisme a llarg termini, en especial per a les persones més vulnerables (malalts, ancians i nens).
8. Petjada o empremta ecològica
Es tracta de l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient expressat en hectàrees de terreny que és necessari per al tipus de vida que portem.
L’agricultura i la ramaderia ecològica pretenen minimitzar la petjada ecològica en la producció d’aliments per al nostre consum.
9. Promotors del creixement
Additius (normalment antibiòtics i hormones) que alguns ramaders afegeixen als pinsos del bestiar per tal d’accelerar el creixement i el desenvolupament dels animals.
A la Unió Europea està prohibit el seu ús també per evitar-ne els seus residus a l’alimentació, però hi ha països a on es segueixen utilitzant (com per exemple els Estats Units).
Els riscos dels residus tant d’antibiòtics preventius com de promotors del creixement en el menjar són que poden promoure la creació de bactèries resistents als antibiòtics, reaccions al•lèrgiques i possibles afectacions del sistema immunològic.
Evidentment a la ramaderia ecològica no es poden utilitzar els Promotors del Creixement.
10. Tècniques de maneig agroecològic de plagues
Conjunt de tècniques que es fa servir a l’agricultura ecològica que permeten eliminar l’ús de plaguicides sintètics i fan innecessari l’ús de cultius modificats genèticament. Aquestes tècniques permeten produir aliments lliures de residus i, a més a més, són respectuoses amb el medi ambient.
Entre les tècniques de maneig agroecològic de plagues hi ha les següents:
- La fertilització biològica del sòl que permet que les plantes estiguin nodrides de forma més equilibrada i que així siguin menys susceptibles de l’atac d’insectes i fongs.
- La rotació de cultius, canviant-los de lloc en cada temporada per trencar el cicle vital dels insectes propis de cada cultiu i així evitar-ne la propagació.
- La conservació i augment d’insectes benèfics que controlen biològicament les plagues.
- El cultiu de varietats resistents.
- L’ús de trampes i esquers per als insectes.
- El cultiu de plantes que fan “d’insecticides” naturals com l’all o algunes herbes aromàtiques, com el julivert o la farigola.