L’albercoc és el fruit de l’albercoquer, arbre de la família de les Rosàcies. Aquesta família inclou més de 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustos i arbres distribuïts per regions temperades de tot el món. Les principals fruites europees, a més del roser, pertanyen a aquesta gran família. El fruit té la carn sucosa, ferma i amb un deliciós sabor dolç.
Varietats:
Existeixen nombroses varietats, de les quals 3 en són les principals:
El vermell, el més petit, taronjós amb punts vermells, és el millor per la taula.
El taronja o polonés, més gros i ferm, el més utilitzat en confitures i com a fruita amb almívar.
El darrer te més color, amb un costat vermell intens, és el que té més suc i el millor per fer pastissos i reposteria.
Interès nutricional:
- L’albercoc és una fruita molt lleugera, amb un aport calòric moderat(40kcal/100g). Un albercoc mitjà només ens aporta 30 calories, aportant al mateix temps una agradable sensació refrescant gràcies a la seva lleugera acidesa. El seu consum ha de ser moderat en règims per diabètics, així com en règims hipocalòrics.
- Molt ric en vitamina A, sobretot quan l’albercoc és madur i té un color intens. És una de les fruites més riques en betacarotens. Aquest pigment ataronjat un cop a l’organisme es transforma en l’antioxidant vitamina A i ens protegeix la pell i la vista, però sobretot, en tant que antioxidant participa en la prevenció de malalties cardiovasculars i del càncer. Dos albercocs són suficients per cobrir la meitat de les nostres necessitats en betacarotens.
- L’albercoc també és ric en potassi (315mg/100g), un dels millors aliats de l’esportista. El potassi té la virtut d’afavorir l’eliminació de toxines i afavoreix la recuperació, s’ha menjar després d’un esforç ja sigui sec o fresc. Al mateix temps pot ser un aliment interessant per a aquelles persones que prenen diürètics durant un llarg període de temps.
- L’albercoc madur al punt és una interessant font de fibres de molt bona qualitat, quasi la meitat són pectines. Les seves propietats dolces i reguladores participen eficaçment en el funcionament de l’intestí facilitant així el trànsit intestinal.
- L’albercoc en conserva és molt ric en sucres, ha perdut la major part de les vitamines A i C, i la cocció ha desnaturalitzat les seves fibres.
- L’albercoc sec és extremadament ric en vitamina A, 7500U.I, com també en potassi, 1500U.I, i al mateix temps en calories. Està molt indicat per a l’esportista i per a les persones que realitzin activitats físiques de llarga durada.
- La seva lleugera acidesa fa que sigui una fruita molt digesta, molt ben assimilada per l’organisme. Pot perfectament formar part de l’alimentació de nens petits en forma de puré.
- L’oli extret dels pinyols és una veritable font d’àcids grassos essencials, de vitamines A i E, els quals en fan un apreciat producte de bellesa, nodreix, hidrata i revitalitza les pells seques i sensibles.
Curiositat:
Els habitants de la Vall d’Hunza (Pakistà) tenen una esperança de vida molt alta. És pensa que la longevitat d’aquest poble és deguda al consum d’albercocs assecats al sol i de l’oli que extreuen de les seves llavors.
Extret de: http://www.inoutw.com/?p=72