La setmana passada vam parlar de la preocupant situació de l’agricultura i l’alimentació a nivell mundial. Avui volem presentar la filosofia de la Sobirania Alimentària com a canvi de paradigma. Us proposem 10 raons per a dur a terme aquest canvi:
- El concepte de SOBIRANIA ALIMENTÀRIA va ser proposat pel moviment internacional LA VIA CAMPESINA al 1996 amb el recolzament d’unes 150 organitzacions camperoles de 56 països diferents i reivindica el dret de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentaries i controlar el seu mercat domèstic
- Vol impedir l’entrada de productes excedents a través del “dumping” (el fet de rebentar preus i crear competència deslleial amb els productors locals)
- Pretén promoure una agricultura local diversa, sostenible i respectuosa amb el territori
- Veu el comerç internacional com a complement a la producció local (mai com a finalitat)
- Proposa tornar el control dels bens naturals (terra, aigua, llavors…) a les comunitats en contra de la privatització de la vida
- Està a favor de recuperar el coneixement i les pràctiques tradicionals combinats amb les noves tecnologies i nous sabers
- Afavoreix les formes democràtiques de producció i de distribució d’aliments
- Reconeix el paper de la dona en l’agricultura (entre el 60 i 80% de la producció dels països del sud) i acabar amb la seva opressió (dones i nens són els més afectats per la fam)
- Aposta per circuits curts de comercialització, evitant intermediaris
- 10. Pretén establir relacions properes entre productor i consumidor, basades en la confiança que condueixin a una creixent solidaritat entre el camp i la ciutat
I… ÉS POSSIBLE EL CANVI DE PARADIGMA? SÍ QUE HO ÉS!
Hi ha estudis i informes que demostren que l’agricultura ecològica és capaç d’alimentar el món a més de fer-ho d’una manera respectuosa amb el medi ambient, entre d’altres els següents:
- 2007- Estudi de la Universitat de Michigan
- 2009- Informe de l’IAASTD que va involucrar més de 400 científics i experts durant 4 anys
- 2011- Informe “L’agroecologia i el dret a l’alimentació” que presenta el Relator Especial sobre el dret a l’alimentació (del Consell de Drets Humans de l’ONU), Olivier De Schutter
Evidentment els grans poders econòmics no estan interessats en que la població conegui aquestes dades, així que és responsabilitat de tots fer-ho córrer.