En un moment en què una part de la població mundial passa fam, una altra part està mal nodrida i l’altra part pateix sobrepès i obesitat, són necessàries anàlisis que tractin el tema de l’alimentació com un tot, un sistema malalt que genera tan dispars conseqüències depenent del lloc del planeta on un es troba.
Olivier De Schutter, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació, fa aquesta anàlisi en el següent article i ens fa veure, a més, que el dret a l’alimentació no es limita a l’accés als aliments sinó que també té a veure amb tenir accés a una alimentació saludable.
El passat 6 de març Olivier De Schutter va advertir “Els nostres sistemes alimentaris fan que la població emmalalteixi”. “Mentre que prop de 1300 milions de persones en el món tenen sobrepès o estan obeses, una de cada set pateix de malnutrició i moltes altres pateixen “fam oculta” a causa de les manques de micronutrients.”
“Enfront d’aquesta crisi de la salut pública, seguim obstinats a receptar remeis mèdics: d’una banda, complements vitamínics i estratègies de nutrició per als nens que no ingereixen suficients calories; i d’altra banda, pastilles per a aprimar, consells dietètics i de millora de l’estil de vida per a frenar el sobrepès. No obstant això, l’important és que ens centrem en els problemes sistèmics que empobreixen la nostra alimentació en totes les seues formes” va afirmar l’expert independent en el seu informe sobre nutrició presentat davant el Consell de Drets Humans de l’ONU.
En paraules del Sr. De Schutter: “el dret a l’alimentació no es limita únicament a salvaguardar l’accés a una quantitat adequada d’aliments sinó que s’estén també a la necessitat de poder gaudir d’un règim alimentari equilibrat i nutritiu. En aquest sentit, els Governs no poden desentendre’s de la seva obligació de garantir tots els elements d’aquest dret.”
El Sr. De Schutter ha identificat cinc accions prioritàries per a situar la nutrició en el centre dels sistemes alimentaris dels països en desenvolupament i dels països desenvolupats:
- Impostos sobre els productes poc saludables;
- Normativa més estricta per als aliments rics en greixos saturats, sucre i sal;
- Prendre mesures serioses en contra de la publicitat del menjar escombraries;
- Revisar la política mal orientada de subvencions agrícoles que fa que alguns ingredients siguin més barats que uns altres; i
- Recolzar la producció local d’aliments de manera que els consumidors tinguin accés a aliments frescos, saludables i nutritius;
Segons el Relator: “la urbanització, la dominació dels supermercats i la proliferació de determinats estils de vida “moderns” a tot el món, han posat potes enlaire els nostres hàbits alimentaris tradicionals provocant un veritable desastre de salut pública. Els Governs s’han concentrat a augmentar la disponibilitat de calories, però s’han mostrat sorprenentment indiferents quant al tipus de calories disponibles, al preu, al públic al que es dirigeixen i a la manera en què es publiciten.”
El Relator Especial va destacar, per exemple, que en 2010, les empreses nord-americanes van gastar 8500 milions de dòlars en campanyes publicitàries d’aliments, dolços i begudes no alcohòliques; mentrestant el govern nord-americà va pressupostar 44 milions de dòlars per al seu programa de sensibilització primària sobre una alimentació saludable.
“Hem delegat en les empreses alimentàries la responsabilitat de garantir un equilibri nutricional adequat. Les campanyes voluntàries, les línies directrius i les iniciatives aïllades no han aconseguit crear un sistema que transmeti els senyals adequats i ara tots els pronòstics semblen en contra de la consecució d’un règim saludable i equilibrat” observa el Relator.
El Relator Especial també assenyala l’abundància d’aliments processats com una de les principals amenaces que pesen sobre la nostra alimentació. “Els aliments altament processaments inunden el nostre sistema alimentari global i això beneficia doblement a les empreses agroalimentàries multinacionals. Així, els aliments preparats poden produir-se i distribuir-se a gran escala gràcies a l’ús d’ingredients fortament subvencionats, i precisament pel seu processament i envasat el seu període de conservació és major.”
“Però aquest enfocament perjudica doblement a la població: els aliments altament processats fan que les nostres dietes continguin més àcids grassos saturats i trans, més sucres i sal. Els nens es tornen addictes al menjar escombraries especialment dissenyat per a ells. En països amb millors condicions, els grups poblacionals més pobres són els més afectats perquè els aliments rics en greixos, sucre i sal són sovint més barats que els aliments més saludables com a resultat d’una política de subvencions equivocada que ha ignorat completament les repercussions d’aquest tipus d’iniciatives sobre la salut.”
L’expert en alimentació de l’ONU observa com Occident està exportant ara la diabetis i les malalties cardíaques als països en desenvolupament, juntament amb els aliments processats que omplen les prestatgeries de les cadenes mundials de supermercats. A partir de 2030, més de 5 milions de persones moriran cada any abans d’arribar als 60 per malalties no transmissibles lligades a l’alimentació.
“No podem acontentar-nos amb apostar simplement per la medicalització de les nostres dietes a través de la introducció de productes enriquits, o amb intentar canviar els hàbits de compra de la població mitjançant advertiments i campanyes sanitàries. El que necessitem són estratègies de nutrició ambicioses i ben dirigides, que protegeixin el dret a una alimentació adequada; i aquestes estratègies solament podran tenir èxit si redrecem els sistemes alimentaris sobre els quals es recolzen” insisteix el Relator Especial.